Una societat centrada en els diners, en lloc de fer-ho en les persones, és incompatible amb la dignitat de les persones. Des del moviment sènior, constatem com a desitjable mantenir la millora en la qualitat de vida que ha suposat fins ara l’estat del benestar. Aquesta afirmació, feta quan s’està desmuntant aquesta política estatal, no impedeix reconèixer la inviabilitat de la seva continuació.
En primer lloc per motius econòmics, d’una minoria explotadora rica, que per fer ràpidament més diners, no està disposada a mantenir les despeses econòmiques necessàries per al seu funcionament. En segon lloc, perquè aquest funcionament, ha fet baixar la guàrdia a una ciutadania submisa, que espera del paternalisme d’un fals estat benefactor, la solució de tots els seus problemes.
És evident que de cap de les maneres hem de renunciar a l’actual qualitat de vida, si bé per aconseguir-ho, s’ha de fer amb la creació d’un nou sistema, en el que la ciutadania hi pugui participar d’una manera activa. Ens caldria recuperar l’esperit creatiu dels nostres besavis. El cooperativisme autogestionat, les entitats de mutu auxili, les caixes d’estalvi i la formació integral d’una ciutadania que fes possible avançar cap a una societat de l’harmonia, en la que cada persona trobés el seu sentit de la vida, mitjançant l’auto realització personal, dins d’un entorn individualista comunitari.
Ha arribat l’hora, en la que la gent s’ha de mullar per poder viure amb dignitat, amb el seu esforç i no amb l’actual caritat tercermundista.
