La creació d’una Catalunya segle XXI, perquè sigui més eficient i on les coses funcionin millor, requereix urgentment recuperar la capacitat de pensar, avui dia en complet desús. Mitjançant la cultura del discurs crític cal cercar solucions creatives i viables per resoldre de forma positiva els principals problemes que ens afecten.
Cal impulsar una revolució positiva on, en lloc d’immobilisme hi hagi construcció, en lloc de crítica hi hagi projectes, en lloc de canvis a través de la violència, n’hi hagi a través de la percepció, en lloc de protestar, hi hagi una nova forma de fer les coses, en lloc d’una ideologia conservadora hi hagi una actitud oberta capaç de trobar en cada moment el camí més correcte, en lloc d’un sistema centralment organitzat, hi hagi un sistema autogestionat en xarxa. Una revolució pacífica que utilitzi les noves tecnologies com a mitjà de comunicació i interrelació.
En aquesta revolució positiva l’èmfasi hauria d’estar posat en l’acció i l’efectivitat que compaginin la teoria amb la pràctica, en la que aquesta darrera hauria de ser la conductora dels canvis socials, tot i que en un procés de retroalimentació entre la teoria i la pràctica.
El futur de una societat catalana segle XXI, en el que caldrà assumir la resolució de complexos problemes, requereix l’aprenentatge d’una nova forma de pensament, que esdevé imprescindible per dissenyar un camí que permeti avançar, sense quedar-se en cap moment, en l’excés de xerrameca, teorització i discussions eternes.
