Les carreres universitàries d’enginyeria, amb una major sortida laboral que d’altres, no són les preferides per l’actual joventut, que sense deixar d’estimar que puguin ser necessàries, creu que el seu estudi requereix un excessiu esforç intel·lectual que no està disposada a fer, d’acord amb l’actual llei, plenament vigent, del mínim esforç. Aquest fenomen es produeix entre la joventut que està disposada a estudiar i es contraposa amb la què ha renunciat a fer-ho, l’anomenada “ni-ni-ni”, que ni estudia ni treballa, ni fa res.
És evident que l’actual joventut, des d’un punt de vista vital, ha estat mal educada, fent-li creure que vivia en un món feliç, que havia superat totes les seves contradiccions, convertint-la, inconscientment, en ingenus i il·lusos d’un fals món inexistent, sense angúnies ni esforços per prosperar.
Alguns d’aquests joves ja s’han adonat que, si no tenen feina, no és per culpa de la crisi financera, sinó simplement pel sistema capitalista que ja no té capacitat per crear llocs de treball i en el seu lloc els condemna a l’atur estructural o a l’emigració.
Cal esperar que una minoria més conscienciada d’aquesta joventut, comenci a liderar de forma organitzada els canvis socials necessaris, si bé per aconseguir-ho, caldria comptar amb l’ajut dels seus pares, molts d’ells components de les generacions del baby boom, que una vegada comencin a ser expulsats del treball remunerat per qüestions d’edat, podrien dedicar-se a esmenar el seu gravíssim error en l’educació dels seus fills.