Actualment les recomanacions més acurades per sortir de la crisi, són favorables a plantejaments que promouen canvis socials de baix a dalt, deixant d’adorar als falsos ídols dels diners, per conviure amb les persones. La seva realització requereix el desenvolupament de projectes que realment suposin una clara alternativa pacífica, a l’obsolet sistema capitalista.
És necessari, imprescindible, l’aportació de persones expertes en canvis socials, amb la suficient coherència per defensar plantejaments nascuts del pensament crític, que s’ha convertit en una assignatura pendent, en una societat dopada perquè la gent no pensi.
Des d’una perspectiva sènior, la constatació de què la gent no pensa i en el cas de fer-ho, no actua per aplicar els seus pensaments, genera figuradament el dilema del peix que es mossega la cua. No actua perquè no pensa o no pensa perquè li fa mandra veure’s obligat a haver d’actuar. Ho posa en evidència l’actual cinisme modern de no fer res, per creure que no hi ha res a fer o per justificar que realment no es vol fer res, per evitar els esforços i maldecaps que hauria de superar una societat civil alienada, que de cap de les maneres està disposada a mullar-se, en un entorn social complex, que requereix gent que pensi i que actuï en conseqüència.
De cap de les maneres poden donar la culpa de tot el que ens passa, que segurament evolucionarà de mal a pitjor, als altres, si nosaltres no som capaços d’aplicar recomanacions existents, viables i possibles que van de baix a dalt.
