L’atur estructural crònic, acabarà afectant negativament al sistema de pensions. Creure que és possible reformar el sistema capitalista obsolet, que és qui en lloc de crear llocs de treball els destrueix, és completament utòpic. Solucions com les de l’economista Niño Becerra, de reduir en 5 milions els treballadors, no són vàlides, tot i que molts joves i immigrants ja ho estan fent, però no n’hi ha prou.
Ens trobem davant la cobdícia insaciable de capitalistes que volen ser cada vegada més rics, augmentant la robotització per fabricar més productes, més barats i amb menys mà d’obra, que també acaben fent els petits i mitjans empresaris, per poder ser més competitius, disminuint les seves plantilles. També amb els plans d’ocupació de les administracions que serveixen de ben poc, perquè no tenen en compte que el problema no és la formació, sinó la destrucció creixent de llocs de treball, que l’actual sistema productiu provoca.
La negror de l’atur, es pot convertir en més clara, si es fa l’esforç d’acceptar la seva realitat negativa, per endegar solucions favorables, que ja existeixen, donant-les a conèixer a la llum pública, per poder-les aplicar al més aviat possible. Es tracta de començar a generar plena ocupació amb la creació de ciutats solars, amb el desenvolupament de l’autosuficiència energètica en l’àmbit municipal, utilitzant energies renovables per cobrir totes les necessitats públiques i posteriorment, a nivell privat, convertint els terrats dels edificis en centres de producció energètica.
