La història fa palès la lentitud dels canvis culturals i socials, força diferent dels tecnològics, amb una rapidesa, que moltes vegades fa difícil la seva captació i assimilació. Aquesta lentitud, es pot percebre amb una breu i simple anàlisi del procés de transició de la dictadura a la democràcia. La majoria de persones que hi vàrem participar no teníem cap tipus de formació política, ignorant completament el funcionament d’un sistema democràtic, que ens era totalment desconegut.
Amb el dictador Franco al llit, mantingut en vida de forma artificial, ens van fer creure que calia considerar la transició a la democràcia com una victòria del poble, qüestió que avui dia, amb la perspectiva dels anys, posa en evidència la nostra ingenuïtat, pròpia de passerells polítics que encara no havien sortit del niu, però que actualment, més experimentats, clarament constatem viure en una pseudodemocràcia.
En aquests moments, després de prop de 40 anys de la mort del dictador, ens adonem que Franco ho va deixar tot “Atado y bien atado” i que la mateixa oligarquia, hereva dels descendents dels regnes cristians, que van expulsar als moros dels seus territoris, és la que continua governant i regint el reaccionari Regne d’Espanya.
El fet que els canvis culturals i socials siguin lents, no justifica renunciar a la lluita necessària per aconseguir la independència de Catalunya, que més tard o més d’hora s’haurà d’acabar convertint en un ecosistema cultural, un node més de la gran xarxa global del planeta Terra.