La crisi que ja fa anys venim patint, ha provocat canvis substancials en la forma de viure, molt diferent de les de pocs anys enrere, que mai més recuperarem. Hi ha molta gent que no ha pres consciència d’aquesta nova realitat, cada vegada més palesa en l’estat del benestar, que a poc a poc anirà empitjorant i sobretot en el món del treball, amb un alt índex d’atur i amb uns baixos salaris, que provoquen que, tot i tenir feina, sigui molt difícil superar la precarietat i la pobresa.
Creure que la classe política ens traurà d’aquesta crisi, és somiar truites. La solució passa per la recuperació d’una forta societat civil, que en aquests moments es troba domesticada per un capitalisme obsolet, que amb el consumisme i l’individualisme l’ha convertit en parasitària, d’una classe política al servei de les classes dominants, votada i mantinguda paradoxalment per la pròpia societat espoliada, que no ha pres consciència que la paella pel mànec la té ella, amb els seus vots, sempre i quan sigui capaç de fer l’esforç de pensar i d’organitzar-se.
Caldria començar reconeixent, com a qüestió prioritària, la implicació de la societat civil en la solució dels seus problemes, com la condició necessària que cal assumir el més aviat possible, per començar a canviar una societat que fa aigües per tot arreu, impossible d’arreglar tapant les goteres, sinó amb la construcció d’un nou edifici, més adequat per cobrir les necessitats del segle XXI, mitjançant la recuperació de l’esperit comunitari de “tu amb els altres”.