Els principals casos de corrupció s’han produït en la contractació d’obres, algunes d’elles sumptuoses, per part d’empreses constructores amb mà esquerra per omplir les butxaques de polítics corruptes. Moltes d’aquestes obres es prometen de forma populista en períodes electorals. La seva realització posterior es podria considerar positiva, tot i que malauradament algunes d’elles cal estimar-les negatives, com a possibles malversacions de cabals públics.
No totes les vegades, les promeses electorals realitzades acaben estant contaminades per la corrupció, sinó simplement per la demagògia de polítics, que per ocupar una poltrona no tenen cap objecció en manifestar impúdicament de forma clarament figurada: “Puc prometre i prometo, que no compliré cap de les meves promeses electorals i que en el cas de fer-ho, deixaré l’administració amb un deute tan elevat que difícilment podran eixugar les properes generacions”.
Avui dia la crisi econòmica requereix una certa racionalització en la despesa pública, tot i que segurament, en la campanya de les pròximes eleccions municipals, podrem constatar que molts dels seus candidats, no han entès res de la seva manca de credibilitat, generada per prometre coses que saben perfectament que no podran complir.
Aquesta manca de percepció de la realitat, d’una part important de la classe política, segurament produirà canvis substancials en la forma de fer política, que evidentment haurà de ser molt diferent de la que ha provocat l’actual descrèdit polític.
