Per solucionar els principals problemes de l’actual societat, l’atur i la precarietat, cal, sobretot, fer una crida a la substància grisa de la joventut més il·lustrada i socialment més compromesa. Els seus coneixements tecnològics avançats són necessaris per endegar una nova societat que els permeti tenir un futur esperançador, molt diferent de l’actual, que els condemna a l’emigració forçosa o l’atur i precarietat creixent, provocada per un sistema capitalista obsolet.
Cal també endegar un procés de desintoxicació a la joventut, a qui se’ls hi ha fet creure el fals missatge, de què si estudien una carrera i diversos màsters, trobaran feina en un sistema competitiu, només a l’abast dels més preparats i agressius. Feina que durarà, fins que competidors més agressius els hi robin, acceptant, si es dóna el cas, salaris més baixos. Feina que en el cas dels emprenedors els hi durarà fins que nous emprenedors més competitius, en un món globalitzat, els expulsin del mercat.
Diuen que no hi ha més cec que el que no vol veure. El treball s’ha convertit en un bé escàs. Afortunadament hi ha joves que s’han començat a treure la bena dels ulls. Aspirant a ser un dels millors en el seu camp, no estan d’acord en anar a netejar WC a Londres, perquè els hi fa vergonya haver de fer-ho en el seu país d’origen. Aquests joves tenen la gran oportunitat històrica de canviar el món, només cal que s’ho proposin i s’organitzin per aconseguir-ho.
És l’hora d’acceptar la vida com un joc creatiu, en el que el més important és participar, compartint els valors personals amb els comunitaris.
