Que la classe política no té credibilitat és de domini públic, tot i que necessària i imprescindible per al funcionament de la societat. Aquesta necessitat genera grans dubtes sobre les noves formes polítiques que cal emprar. L’anàlisi dels plantejaments de “Podemos” a Espanya i del “Sí-sí” a Catalunya podria ajudar a simplificar aquests dubtes.
Utilitzant el refrany castellà de “a tal palo tal astilla” i considerant el “pal” com l’estat espanyol, per a ”Podemos” la seva “estella” és la forma històrica de tractar a Catalunya com una regió. En canvi Catalunya, no acceptant aquest “pal” espanyolista, el vol canviar per un de nou, més adequat al seu tarannà i a les necessitats del segle XXI. Per aquest motiu considera prioritària la seva independència, amb la creació d’un nou “pal” que li doni les “estelles” polítiques, econòmiques i socials que necessita.
“Podemos” persegueix una regeneració de la política espanyola, intentant recuperar el paper de centre esquerre que va representar la política socialdemòcrata de Felipe González. La seva inqüestionada nacionalitat espanyola, fa que el seu discurs se centri específicament en temes polítics i socials, utilitzats demagògicament, per substituir durant uns quants anys, a l’actual casta política, fins que ells mateixos arribin a ser la nova casta del futur.
En aquests moments el “Sí-sí” català, impregnat del seny i la rauxa, considera assenyat tenir un nou estat que li permeti avançar socialment i per aconseguir-ho no li fa por emprar, a la vegada, la seva rauxa.