Segons els plantejaments marxistes la història de totes les societats, ha estat la història de la lluita de classes, en la que la classe més baixa en cap moment ha aconseguit el poder. És per això que l’enterramorts del sistema capitalista no serà el proletariat, sinó una nova classe, basada segons el sociòleg A.W. Gouldner, en la intel·ligència de tècnics i intel·lectuals, com l’única classe habilitada per construir una nova societat basada en la racionalitat i el coneixement, centrada en les persones i no en els diners.
Una part significativa del precariat, una nova classe, ni obrera, mitjana, ni d’economia submergida, que afecta sobretot a la joventut i als aturats majors de 40 anys, condemnats a no trobar feina estable, en l’actual model productiu regit per les lleis del mercat, s’està convertint en capdavantera de la classe de la intel·ligència, que mancada d’un futur esperançador, té poc a perdre i molt a guanyar “simplement“ transformant la societat.
Persones, moltes d’elles joves i altament qualificades, que rebutjant les velles ideologies polítiques predominants, es poden convertir en constructores d’un nou sistema, amb un nou concepte del treball creatiu i alliberador, assimilable al de la “liberactuació”, defensada pel moviment sènior, que persegueix: “passar-ho bé, amb molt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurement, activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal, en un entorn individualista comunitari, per ser més amb els altres”.
