La jubilació igual que el retiro, suposa el retirament d’una persona del treball remunerat, per qüestions d’edat o incapacitat laboral, tenint dret a una pensió. En el món anglosaxó s’utilitza el terme retiro, en lloc de jubilació. Usant la paraula jubilació, es pretén fer-la equivalent a goig, alegria o felicitat, contraposant-la al treball que implica esforç, sacrifici o sofriment. Per a gairebé totes les persones, treballar suposa una obligació, millor o pitjor suportada segons els casos, que deixa de ser-ho amb la jubilació. Però la jubilació en cap cas pot suposar el retiro de la vida i sí del treball remunerat.
Si realment creiem poder viure amb una bona qualitat de vida fins als 100 anys, com cada vegada es veu més possible poder-ho aconseguir, caldria plantejar-se no retirar-se de la lluita per la vida, sigui quina sigui l’edat. Caldria canviar alguns hàbits i actituds mentals, per començar a pensar que a les persones d’edat, no se les ha de respectar pel que han fet, sinó pel que són capaces de continuar fent.
La jubilació pot ser una gran fita social, però també una forma de menysprear la valuosíssima experiència i saviesa dels anys, convertint als seus membres en un col·lectiu passiu, decadent i parasitari. L’envelliment actiu aposta per la capacitat intel·lectual i creativa, que no creix ni depèn de l’edat, tenint en compte la no existència de cap tipus de gen promotor de l’envelliment. A major experiència vital, major diversitat d’idees que es poden emmagatzemar, relacionar i de nou utilitzar.
