Els efectes negatius dels ports esportius han malmès les platges on s'hi han construït. Als anys 80 aquesta destrucció va posar en perill les vies del tren a la comarca del Maresme. Per a solucionar-ho, el Ministeri del Medi Ambient va començar a realitzar regeneracions artificials de les platges, amb l'aportació de sorra extreta dels fons marí, mitjançant vaixells draga. Regeneracions, que es van realitzar de forma obligada, per la preservació de caràcter general, de les vies del tren, i no tant per la recuperació de caràcter local, de les platges desaparegudes.
En un litoral sense ports esportius un temporal s'endú la sorra de la platja, però al cap de pocs dies la mateixa mar la retorna. La barrera dels ports impedeix que aquest retorn natural es produeix. Cal recórrer a accions substitutòries com les regeneracions artificials que són de competència del Ministeri i molt qüestionades pels moviments ecologistes.
No és així amb el transvasament de sorra, que competeix al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, que mitjançant un conveni, es comprometien a pagar, a parts iguals, els transvasaments de sorra necessaris per a la recuperació de les platges catalanes.
El conveni preveu construir sistemes de dragatge i transvasaments anuals de les sorres que s'acumulen a llevant dels ports per dipositar-les a ponent, on té lloc la desaparició de la sorra. Els ajuntaments són els responsables d'exigir a les administracions la recuperació de les seves platges.
