A les persones addictes al tabac, com més se'ls diu que fumar mata, més fumen. El mateix passa amb els homes retirats del treball remunerat per qüestions d'edat, com més se'ls diu que la vida superficial i passiva, no és recomanada per l'OMS, i que si ho és una jubilació i un envelliment actiu, més superficials es tornen, amb l'excepció de les dones que pensen i actuen de forma molt diferent.
Persones amb edats molt avançades aposten per "donar vida als anys, més que donar anys a la vida", entenent per vida continuar essent útils i necessaris, realitzant cada dia el gran esforç de viure vitalment, assumint una jubilació socialment activa, afrontant reptes vitals.
És per tot això que caldria plantejar-se no retirar-se de la lluita per la vida, sigui quina sigui l'edat, i recuperar la curiositat pròpia d'un envelliment rejovenit, que fa possible continuar aprenent cada dia coses noves.
En el cas de jubilats homes, s'estima que quan abans dels 40 anys no han realitzat activi-tats de voluntariat, difícilment les faran quan estiguin jubilats. Aquest comportament, en una situació de creixent augment de l'esperança de vida, cada vegada té menys va-lidesa. És del tot possible que una persona jubilada, visqui al voltant de 40 anys, la qual cosa li permet fer l'esforç d'aprendre a participar en tasques de voluntariat, que se-gurament li seran de molta utilitat per augmentar la seva qualitat de vida.
Les persones jubilades socialment compromeses, converteixen en digne de reconeixement l'envelliment actiu.
