Hi ha pocs moments en la història de la humanitat, com succeeix en l'actualitat, en els que es produeixen canvis radicals, canvis mitjançant nous paradigmes disruptius, en els que, el que hi ha, deixa de tenir sentit, per donar pas a nous plantejaments completament innovadors i creatius, que tenen poc a veure amb els substituïts.
Intentar reformar l'actual sistema capitalista obsolet, tot acceptant el reconeixement històric positiu, que ha representat per al progrés de la història de la humanitat, suposa una gran utopia que la converteix en inviable. Es dóna la gran paradoxa, que en el seu lloc, apostar per un canvi radical rupturista, esdevé molt menys utòpic i per tant també, molt més viable.
Ens trobem davant d'una cruïlla històrica, en la que la transformació digital, pot esdevenir positivament alliberadora o negativament perversa. Per escollir la direcció correcta del camí més adequat, per fer possible una evolució positiva humana, és necessari l'aflorament, la intervenció de persones activistes amb talent.
És el moment de la creació de xarxes ciutadanes en àmbits locals, constituïdes per múltiples nodes, funcionant com a grups d'afinitat, d'ampli espectre, en les que el tot de les xarxes, sigui superior a la suma de les parts. També és el moment d'apostar clarament, molt més pel capital humà que pel monetari. En una societat del coneixement, el talent es converteix en el seu principal factor per assolir la felicitat i l'autorealització personal, que no és possible comprar, només amb diners.
