El Personalisme comunitari és una alternativa postcapitalista, basada en una societat civil autogestionada i organitzada en xarxa, que inicialment, tot i funcionar de forma caòtica, en estar centrada en la llibertat imprevisible de les persones, acaba generant ordre.
En aquests tipus d'organització, és més important la innovació i creativitat personal, que la planificació prèviament programada, quina seqüència final, acaba essent generada per accions disruptives inicialment no previstes. L'acceptació d'aquest funcionament no exclou la prèvia elaboració d'un full de ruta, que tot i no acomplir-se del tot, és millor que no tenir res, que no tenir cap pla per on començar.
Un projecte tradicional per aconseguir els seus objectius, requereix una planificació que indiqui tots els passos necessaris per fer-ho possible. D'antuvi se sap on es vol anar, la qual cosa no succeeix amb una alternativa disruptiva com la del personalisme comunitari, que endega un nou camí desconegut, que cal anar explorant fins a trobar un destí, el més semblant possible a l'inicialment desitjat.
Aquestes noves maneres, de posar en marxa iniciatives noves en l'actual societat, són cada vegada més corrents. Els que no ho fan, perden el tren de la innovació. Es tracta d'anar avançant amb estratègies d'assaig error, de tirar-se a la piscina per aprendre a nedar, per endegar una nova idea, apostant clarament en primer lloc per la pràctica, que cal això si, anar reforçant amb la teoria necessària per continuar trobant el millor camí.
