La transformació digital ho està canviant tot, imposant organitzacions territorials en xarxa, de dimensions reduïdes, per facilitar el seu millor funcionament. També fa que es consideri inversemblant la creació d'un futur govern del món.
La història ens explica, que en el principi eren les persones, després les famílies, que convivien en municipis configurant comarques o altres divisions territorials. Van donar lloc a la formació de nacions, que a la vegada van crear els anomenats estats-nació. Aquesta explicació, temps enrere, suposava un nombre determinat i estable d'estats, que té poc a veure amb la creixent proliferació de nous estats.
L'Organització de les Nacions Unides va començar amb un nombre de membres al voltant de seixanta, mentre que en l'actualitat són prop de dos-cents, i segueix augmentant. Aquest procés de proliferació s'acostuma a anomenar "balcanització" i se'l considera com una cosa dolenta, que no para de succeir en la major part del món, on les grans unitats estatals tendeixen a subdividir-se en petites unitats.
Se'ns ha fet creure la teoria, que perquè un país fos pròsper, havia de ser com més gran millor. Això es podria acceptar en situacions històriques, quan els territoris més coneguts es defensaven amb la força de les armes, cosa que actualment no succeeix.
Si fem una llista dels països més pròspers del món, trobarem que la majoria d'ells són molt petits, mentre que una llista dels països més grans del món, ens mostraria que molts d'ells són realment molt pobres.
