Perquè les properes generacions realment visquin millor que les actuals, és imprescindible i necessari un canvi cultural, en el que el més important no són els diners, si no l'autèntica felicitat de les persones. No acceptar-ho, suposa ignorar els principis defensats pel moviment sènior, d'una societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom.
Si es fa el gran i difícil esforç d'analitzar la Renda Bàsica, es constata que a la llarga és socialment negativa, no per problemes econòmics, sinó perquè no és més que la solució caritativa materialista d'una societat subsidiada, mancada del necessari esperit transformador cultural, que requereix l'actual cruïlla històrica en la qual ens trobem.
És difícil acceptar que la gent, convertida en súbdits servils, en lloc de ciutadans compromesos, deixi de pensar i de lluitar per alguna cosa, que no sigui una altra, que construir entre tots, no un "Estat burocràtic del Benestar", sinó una altra cosa ben diferent, una "Societat autogestionada del Benestar".
La Renda Bàsica no qüestiona l'òptica materialista del creixement econòmic, ni el seu model de desenvolupament, generador d'una gran desigualtat social i precarietat. Suposa no tenir en compte l'experiència negativa soviètica, d'una gran maquinària burocràtica, en la que la classe política, fidel servidora del capitalisme, frena el progrés de la humanitat, privant del desenvolupament positiu de la llibertat a la majoria de la societat, i no el negatiu dels més rics...
