Existeix un creixent moviment ciutadà, que qüestiona el paper dels partits polítics. Quan uns pocs ciutadans ingenus, creient en les propostes de participació ciutadana fetes per la classe política, les assumeixen mitjançant aportacions concretes de millores socials, la resposta de la classe política acostuma a ser sempre positiva, prometent la seva ràpida acceptació i posada en funcionament.
Passa però el temps i les promeses no solament no s'acompleixen sinó que quan es fan preguntes per saber com estan, no es contesta o simplement es fa marejant la perdiu, sense donar cap resposta convincent.
La reacció davant d'aquesta realitat tan negativa, genera manca de credibilitat envers la classe política i encara molt pitjor, la sensació de ninguneig, de què com a ciutadà importes molt poca cosa per ser tingut en compte, la qual cosa suposa un clar atemptat contra la dignitat humana.
Aquesta reacció és pròpia de ciutadans socialment compromesos. La resta de la ciutadania, majoritàriament amb mentalitat de súbdits, tot i no creure amb la classe política, es limiten a demanar-li, els que ells són incapaços de lluitar per aconseguir-ho.
La classe política, per atendre les demandes dels seus alienats súbdits, està endegant una deriva cap al populisme, de prometre el que saben no faran, però que acontenta els instints bàsics més elementals dels éssers humans. La solució utòpica, però possible, consisteix a apostar per més societat civil organitzada i autogestionada i menys administració pública.
