L'individualisme i el consumisme que impregnen la societat actual, generen una alienació intel·lectual, i una clara renúncia a superar el dificultós dilema vital, de no actuar per no haver de pensar o de no pensar per no haver d'actuar.
Aquesta negativa realitat, fàcilment constatable, posa en evidència la gran dosi d'ingenuïtat, de creure que els canvis socials es produeixin a partir d'un millorament del model educatiu, la qual cosa, des d'una perspectiva històrica és més que dubtós. Cal observar a joves i sèniors, els dos extrems generacionals. Els joves amb grans dificultats per entrar en el treball remunerat i els sèniors per la seva expulsió.
La il·lusió de molts joves, els més preparats i agosarats consisteix a crear una start-up, vendrela als 33 anys a una multinacional, per poder viure de renda sense treballar, fent el que més els hi vingui de gust, en activitats lúdiques i d'oci, sense cap tipus de compromís social.
Els sèniors, molts d'ells amb una gran experiència en càrrecs direc-tius, paradoxalment pensen com els joves, viure sense cap tipus de complicació social, amb plantejaments propers als dels joves, tot i l'evident diferència d'edat. Es consideren més aviat com a adults joves i en cap cas com a adults grans.
El fet que ambdós grups estiguin formats, molt d'ells, per individus il·lustrats, no exclou el seu consentiment per viure immersos en una societat alienada, com a súbdits consumistes, al servei de les grans corporacions.
De què serveix llavors, el seu alt nivell 1?
