Els principals defectes visuals que dificulten una bona visió, són, entre d'altres, la miopia, que permet veure bé de prop, però malament de lluny i la hipermetropia, que ho fa al revés, permetent veure bé de lluny, però malament de prop. Per superar aquests defectes visuals es fan servir ulleres graduades, ignorant que existeixen mètodes naturals per poder veure sense ulleres.
Al començament del segle XX, l'oftalmòleg americà W.H. Bates, després de nombrosos esforços, va deduir que la major part dels defectes visuals, es produeixen a causa de mals hàbits de la seva funció, com a conseqüència d'un permanent sobreesforç ocular i mental.
El seu sistema, conegut com a Mètode Bates, genera una correcció total de la visió, exclouen l'ús d'ulleres i lentilles. Proporciona mitjans de reeducació i recuperació, com a factors favorables i decisius, perquè l'òrgan, per la seva pròpia capacitat d'autoregulació, exerceixi la seva funció normalment.
El sistema descobert pel doctor Bates, mitjançant la pràctica d'uns exercicis de fàcil aplicació, recicla l'ús natural d'ulls i ment, tots dos en íntima relació, creant hàbits correctes que anul·len, per un procés de coordinació i un estat gairebé permanent de relaxació, tots els efectes negatius del sobreesforç visual.
Aquest mètode de faci'l aplicació, que en cap cas es pot qualificar de perillós, sinó tot el contrari, de beneficiós, per millorar de forma natural la visió sense ulleres, en l'actualitat, gràcies a la seva difusió per Internet comença a ser conegut i tingut en compte. (www.eurosenior.net/bates.html).