L'actual democràcia no serveix per gestionar una societat amb un alt grau de complexitat i amb dues ètiques enfrontades, que condicionen els valors morals que regulen el comportament humà comunitari. L'ètica humanista basada en la participació ciutadana i l'ètica digital basada en algoritmes d'intel·ligència artificial, amb plantejaments socialment rebutjables, quan pretenen establir normes que afecten principis morals.
Es perfila la solució humanista, com a supervisora de la digital, mitjançant una societat organitzada en xarxa, en la que la vida local hauria d'esdevenir la seva escola bressol, inicialment organitzada per auto gestionar energies renovables de forma comunitària, mitjançant preses de decisions democràtiques consensuades.
Des de fa bastants anys, la moderna gestió empresarial no pren acords en funció de votacions majoritàries. S'ha demostrat que no és la millor manera d'assumir decisions, que siguin positives per a les organitzacions. S'acostuma a utilitzar fórmules que cerquen el consens, el qual, encara que sigui dificultós i requereixi molt de temps, a la llarga és més beneficiós i durador.
En les organitzacions del teixit associatiu no és aconsellable que decisions importants es prenguin d'antuvi per majoria, marginant opinions minoritàries que moltes vegades, suficientment debatudes, són les més recomanables. Succeís, però, que defensar vies de consens, suposa lluitar contra la llei del mínim esforç, que predomina en una societat domesticada per un consumisme, que no deixa temps per raonar i pensar i així ens va.
