La paraula paranoia ve del grec que significa “fora o paral·lel a la ment”. És un procés mental distorsionat. Es caracteritza per pors, gelosies irracionals. O també creences de ser perseguit per una persona, o que és víctima d’un complot. O també tot un discurs “fora de la realitat” (un deliri).
Tothom pot tenir moments “paranoics”, però en adonar-se’n, se superen o es gestionen de forma adequada. Però hi ha d’altres que se les creuen, les viuen com a reals en el seu interior. I poden actuar en conseqüència fugint o atacant. Hi entren a més aquells discursos delirants de creure’s una persona que és “el salvador o déu” i s’han de matar els enemics que els persegueixen o els volen mal.
Podem mirar-ho d’una altra forma. Es pot constatar si una persona té aquesta síndrome paranoica a través dels seus discursos si: Salvar el món, perseguit per tothom, formació d’un complot contra ell/a i d’altres. En parlen de forma convençuda. Són persones perilloses. Cal saber escoltar per diferenciar si el deliri té una base falsa o verdadera. I si la verdadera és proporcionada o raonable.
Avui faig aquest comentari perquè la paraula paranoia és d’un ús corrent: “Avui, estic paranoic. Me n’adono, per sort, però em domina a vegades”, em diu una persona. O en moments un xic difícils en el lloc de treball, es pot crear una fantasia paranoica o de persecució o de control quan hi ha una inspecció. Ben normal, però cal un treball interior emocional o mental per no creure-se-la i saber-la gestionar.
També tenim que com a conseqüència del consum de drogues (marihuana o altres estimulants) es poden produir aquestes alteracions mentals persecutòries. També pot passar en uns moments forts socials o familiars. I no diguem després d’un fet greu (haver entrat lladres a una casa). Convé saber diferenciar.
I diferenciar no vol dir que la conclusió sigui falsa. Avui en dia hi ha molts moments forts o importants que són causa d’aquesta paranoia o pors racionals. I aleshores cal enfrontar-s’hi serenament i cercar la millor solució. Però, sobretot, preservar la salut mental, que és molt important per a una vida de pau i tranquil·litat.
Així i tot, es pot afirmar que certs discursos de persones públiques intenten que les persones o ciutadans s’alterin mentalment en funció dels interessos ideològics de la persona pública. I així fan servir el discurs de la por. Aquí s’ha d’estar més alerta que mai. La por és molt mala consellera.
