Nomofòbia és un nou terme o neologisme que la psicologia ha inclòs en la seva nomenclatura de malalties. No ve del grec, que vol dir llei, per exemple: economia: llei de la casa, sinó de l’anglès: no-mòbil (no-mobile-phone-phobia): absència del telèfon mòbil o cel·lular o portàtil. Per tant, l’ansietat, el neguit i a vegades l’angoixa de no poder fer servir el telèfon mòbil: oblidat, sense bateria, sense cobertura, espatllat o no sé on l’he deixat o momentàniament perdut.
Aquests fets generen una alteració emocional, que és ben normal. Però, en certes persones, la reacció pot ser desproporcionada: angoixa, sensació de perdut/da, frustració o abandó o d’altres. Però, si van acompanyades reaccions fisiològiques, com indicaré després, la qüestió ja és més greu.
Per tant la nomofòbia genera una infundada sensació d’incomunicació a la persona que no el té. Hi ha una certa dependència del dispositiu electrònic. Un medi o mitjà molt important i necessari per a certs treballs, però pot haver una dependència irracional o exagerada. Aquesta dependència pot tornar-se en una malaltia o dificultat psíquica. Hi ha una estadística sobre els usuaris de smartphones que afirma que consulten els seus telèfons unes 40 vegades al dia...
Com deia, les reaccions fisiològiques poden ser taquicàrdies, pensaments obsessius, mals de cap, mal d’estómac, plor d’impotència... i d’altres que l’experiència ens anirà dient. I en un altre nivell, la manca de control o de voluntat de deixar-lo desconnectat. Per exemple, al teatre, al cinema, als àpats, a reunions. Tothom lligat amb el seu navegador. Respondre immediatament. I no diguem ara ja els whatsapps....
No és un problema de psicologia sinó de pedagogia o d’educació. La societat consumista no ho facilita, ans tot el contrari: Models nous cada dia... i la demanda de la fillada cap als pares pot esdevenir agressiva, exigent. Problema familiar!!
És un terreny nou on no hi ha experiència, com abans ho vam tenir amb la televisió. Així i tot, aprendre un autocontrol davant de la impaciència en no tenir respostes immediates és un bon exercici de gestionar el mòbil. I amb parelles saber esperar en rebre la resposta pot ajudar a superar gelosia, paranoia i frustracions de: “si no em respon de seguida, és que no m’estima o està amb una altra persona o no és responsable”. Hem de fer servir el seny per a descobrir moltes irracionalitats o imaginacions que no tenen res a veure amb la realitat real.
Estem en una societat tecnològica o en una cultura tècnica. Tota una experiència nova.
