Tot ésser humà experimenta sensacions i percepcions com també emocions. I són manifestacions de vivències molt profundes. I es troben en un món interior i molt amagat: Inconscient.
Ara bé, experimentar i constatar aquest món emocional ni és bo ni és dolent. Ni constructiu ni destructiu. És així. No depèn de la nostra voluntat ni decisió. Aquest món emocional és com un calidoscopi. Aquest instrument de tub on hi ha al fons un conjunt de colors vol dir: “observar belles imatges”. El món emocional personal és, en primer lloc, un lloc a observar i no valorar. Uns ulls que contemplen; no un judici de la ment.
Sentir no és ser. El fet de sentir no és ni bo ni dolent. Ni constructiu ni destructiu.
És com el calidoscopi i els ulls veuen i descriuen. Però sí que cal gestionar tot aquest món de passions. Totes aquestes passions i pulsions són les energies que fa que tota persona creixi, maduri, però canalitzat.
Per tant, és molt important i interessant conèixer-lo, comprendre’l. Acceptar-lo i no negar-lo. És la base del caràcter, de la personalitat. Això, sí, cal repetir-lo, s’ha d’aprendre a gestionar, a conduir, a domar. Si no es fa així, hi ha el perill que destrueixi, no únicament els altres, sinó també a un/a mateix/a. Saber portar les brides dels cavalls (passions) com un bon auriga o conductor.
Per tant, cal educar i educar-se emocionalment: control i delicadesa amb idees clares i positives. Un bon quocient d’intel·ligència emocional.
Recordem la llegenda dels indis americans. L’avi explicava al nét que tenia dos llops al seu interior. Un cordial i un altre violent. Quin podrà més?, li pregunta el nét. L’avi li respon: Aquell que tu hagis alimentat. Què alimenten? Odi o amor. Venjança o perdó? Enveja o generositat? Bon humor o mal humor?
