El cervell modula i fa la nostra realitat. En català tenim les dites: TREPITJAR DE PEUS A TERRA i NO SOMIES TRUITES.
Tot ésser humà ha d'evolucionar i expandir-se des d'aquest espai. En aquest metre quadrat hi ha la corporeïtat. L'ego corporal es relaciona amb les corporeïtats. Així és el diàleg entre persones. Això sempre amb dos peus que ocupen un petit espai físic, però amb una imaginació universal.
En el llibre 'Moltes cultures', una humanitat, Zygmunt Bauman va explicar com a la ciutat les afirmacions generals i abstractes sobre els conflictes entre cultures es tradueixen en l'experiència de relació amb persones concretes: "I no les coneixes com les encarnacions ambulants de la imminent guerra de civilitzacions, sinó en qualitat de botiguers, cambrers, obrers, companys de feina, veïns, etc. i, a poc a poc, però indefectiblement, van desplaçant-se de la categoria abstracta de «civilització aliena» a la categoria d'éssers humans individuals o "civilització concreta i real".
I així, "la por al gran desconegut comença a dissoldre's" i "els terrorífics forasters no són més que uns éssers normals i corrents, amb els mateixos desitjos i les mateixes pors que tu". La vida es viu des del metre quadrat amb la corporeïtat. El com depèn de l'ego..
