L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer. Es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental.
La paraula «odissea» ha passat a significar "viatge ple d'aventures" en la llengua comuna. Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. Un dels poemes és El viatge de Telèmac. Al principi oral, després escrit i compost al segle IX aC.
Ulisses i Penèlope tenen un fill que es diu Telèmac. Telèmac vol dir: lluitador llunyà. Doncs bé, el pare de Telèmac va anar-se'n a la guerra quan el fill era petit. La seva mare, Penèlope parlava al seu fill del seu pare sempre i bé. Els dos l'esperaven. Al palau s'havia convertit en un lloc de sàtrapes, gent malèvola i usurpadors del tron. Penèlope es mantenia forta i fidel enfront dels seus pretendents. Ella era molt formosa. Telèmac anava cada dia a la platja a veure si el seu pare tornava en vaixell o hi havia algun senyal seu.
Enyorava l'absència del pare. Ell era "la llei de la paraula, de l'ordre". O dit d'una altra forma: la disciplina en benefici del creixement i del benestar. Què passava? A la cort els usurpadors o pretendents de la reina, Penèlope, eren "la llei del dret, del codi". Usurpar, espoliar però tot en nom de la "llei" de la força legislativa. Una llei d'imposició. Una dictadura. Abús de poder sense miraments.
